Avaluació

En aquesta entrada tractarem el tipus d’avaluació que experimentat en la meva vida. Vaig començar l’educació infantil a La Salle, què és un col·legi catòlic de Maó. A més d’educació infantil, hi ha educació primària i educació secundària. Per tant, dels tres als setze anys he anat al mateix centre. Tots aquests anys, el tipus d’avaluació ha sigut el mateix. Ha sigut una heteroavaluació sumativa, continuada i qualitativa.

La Salle Maó

Quan vaig acabar quart d’ESO, em vaig haver de canviar de centre i vaig anar a l’institut IES Joan Ramis i Ramis, també a Maó. En aquest centre el tipus d’avaluació era bastant semblant. En la majoria d’assignatures era una heteroavaluació sumativa, continuada i qualitativa. Ara bé, en una petita minoria d’assignatures l’avaluació era una hereroavaluació, formativa, final i qualitativa.

Les eines d’avaluació que he utilitzat majoritàriament han sigut els exàmens tradicionals, és a dir, una sèrie de preguntes obertes que s’han de contestar. Les proves d’elecció múltiple quasi mai les he emprat, només a tercer d’ESO perquè la meva professora de biologia, que es diu Glòria, sempre feia els exàmens amb aquest format. Les activitats de treball en grup també eren bastant recurrents pels professors que he tingut, sobretot a l’ESO. Recordo que quan vaig començar primer, el professor d’història ens va dividir en petits grups per fer els projectes.

En la meva vida no he fet gaires proves fora de l’escola o l’institut. Recordo el primer cop que vaig fer un examen de llengües fora de l’escola, va ser quan anava a tercer d’ESO. Aquell any la professora d’anglès va organitzar la mateixa prova per tots els alumnes del curs. Qui tingués la millor nota, concursaria en una prova d’anglès, que no recordo com es deia. El concurs era autonòmic i, a jo em va fer una il·lusió enorme quan em van dir que representaria el nostre centre. L’any següent, com ja he explicat al blog, vaig passar l’estiu a Alemanya. Abans de tornar, vaig fer l'examen del Goethe Institut, perquè em donessin el certificat amb el meu nivell. A part d’aquest examen, a segon de batxillerat vaig fer les proves cangur de llatí i grec.

La prova d’accés a la universitat, ha sigut sense cap dubte la prova en què més nerviosa he estat. Recordo que quan vaig acabar la selectivitat em vaig anar de viatge de final de curs amb la classe i just l’endemà de tornar, vaig venir a Barcelona per fer la prova. Recordo que estava entrant amb el meu germà i just vaig veure la quantitat de persones que hi havia, li vaig dir: “vale bueno, ya nos podemos ir eh...”. En aquell moment no era conscient que sí que érem molts els que ens presentaven, però també hi havia bastants places. Ara bé, un cop vaig veure l’examen em vaig relaxar i vaig intentar gaudir al màxim el procés de traducció.

I l’últim examen extraescolar, per dir-ho d’alguna manera, l’he fet fa uns mesos. Com ja sabeu, si heu seguit el meu bloc, l’any que ve marxo d’Erasmus i a la universitat d’arribada em demanaven el certificat C1 d’anglès. És per això, que aquest any m’ho he hagut de treure.

Crec que l’avaluació que he rebut quasi sempre ha sigut justa. En la meva opinió, les avaluacions continuades valoren més el treball dels alumnes. A més, crec que és una efectiva manera d’inculcar als alumnes que tenir un hàbit de treball es premia. Pel que fa a l’avaluació quantitativa, em sembla que no serveix de molt. Les avaluacions també serveixen per aprendre, i crec que el professorat hauria d’ajudar a l’alumne en aquest procés. Quan rebem avaluacions qualitatives, crec que entenem millor el perquè del nostre resultat, i crec que és una cosa molt important.

Quant a l’heteroavaluació, és un mètode que mai m’ha semblat bé. Amb això no vull dir que estigui d’acord amb l’autoavaluació. El que vull dir, és que en molts casos i en moltes assignatures les respostes poden ser subjectives. Per tant, considero que la correcció les han de dur a terme un grup de professors o com a mínim, dos professors. Aquesta correcció hauria de ser individual i un cop cada docent ha corregit la prova, s’hauria de fer mitjana entre els resultats de cada professor.

Finalment, m’agradaria aclarir que considero que depèn de l’assignatura una metodologia d’avaluació és més adequada que una altra.