Competències

Anteriorment a aquest blog vaig parlar sobre dues competències que es treballen a les classes de llengües addicionals: escoltar i parlar. En aquesta entrada de blog continuarem el tema, però ara tractarem les dues competències que ens falten: llegir i escriure. Com ja he comentat, per reflexionar sobre aquestes competències tinc com a referència les classes particulars d’alemany a les que vaig assistir fins que vaig acabar batxillerat.

Les activitats de lectura eren molt freqüents, ja que el llibre amb el qual treballava estava ple de lectures. Recordo que just començava una unitat hi havia dues o tres lectures per entrar en la temàtica. Per exemple: els mitjans de transport o els llocs turístics de les ciutats. Tots els textos, o la majoria de textos que hi ha al llibre són pedagògics i al principi, quan estava començant amb l’alemany era suficient, però a mesura que anava avançant i tenia més nivell, els textos seguien sent pedagògics, tot i que tenien un nivell més alt. Per això, la meva professora em feia treballar amb textos autèntics, el que normalment fèiem era treballar amb diaris. Gairebé mai, treballàvem amb textos complets, llevat que fossin curts, els textos amb els quals treballava quasi sempre eren fragments.

Les activitats de les lectures eren bastant variades, alguns cops el que em demanaven era fer un resum en la meva llengua, altres cops hi havia preguntes de comprensió i també em demanava que fes reflexions sobre el que havia llegit. Les preguntes d’elecció múltiple i les preguntes tancades només les recordo als llibres dels primers anys d’alemany.

Considero que totes les activitats del llibre tenen relació entre si, ja que segueixen el mateix sistema: preguntes tancades i d’elecció múltiple només als nivells d’iniciació i activitats on s’ha d’entendre i reflexionar al nivell mitjà i alt. A més, algunes activitats estaven relacionades amb les següents o les anteriors. Per exemple: un fragment d’un text formava part d’una lectura i la continuació del text era un àudio.

D’altra banda, les activitats d’escriure no eren tan freqüents com les de llegir. Hi havia una activitat de redacció al final de cada unitat, i entre els exercicis de la unitat hi havia algun exercici d’escriure, però eren bastant breus. Donat que l’escriptura és una competència molt important i a més, mai se m’ha donat molt bé, el que em feia la professora era fer una redacció setmanal de deures. La tasca era individual, i cada setmana havia d’escriure sobre algun tema diferent. El que intentava, era agafar temes d’especialitzat o relacionats amb els meus interessos. A més, de les redaccions setmanals i les redaccions del final de la unitat, la majoria d'exercicis de gramàtica eren escrits, cosa que també ajuda a l’escriptura. Les redaccions no es puntuaven, és a dir, no tenien una nota, només les corregia la professora marcant els errors. Pensant-ho ara, potser m’hauria anat millor si tinguessin nota perquè em podria haver motivat a millorar la meva redacció. El que feia amb la correcció era aprendre dels errors per no repetir-los.

La valoració que faig de les competències escrites és que gràcies a la constància i la dedicació que li he ficat, considero que tinc una bona capacitat d’escriptura. Sempre es pot millorar, i vull seguir millorant, però sincerament estic bastant contenta amb el meu nivell. És una capacitat que sempre m’ha costat molt, ja que amb l’alemany el que sempre m’ha passat és que entenc les coses però no les retinc. El vocabulari no em surt de manera natural i em costa construir frases complexes, ja que al meu cap no ho faria així en la llengua meta. Per tant escriure en alemany és una tasca que em costa, però a força de practicar i llegir molt es pot aconseguir.