Competències

Avui parlarem sobre dues competències que es treballen a les classes de llengües addicionals. Concretament, tractarem les activitats d’escoltar i parlar. Com ja he comentat en anteriors entrades, mai he anat a cap acadèmia de llengües, però quan vaig acabar primer de l’ESO em vaig apuntar per primer cop en la meva vida a classes particulars.

El primer any d’educació secundària vaig optar per agafar l’optativa de Taller de Matemàtiques, que era una assignatura que només es feia a primer. Me'n recordo que no sabia que agafar l’any següent i vaig mirar el llistat de possibilitats. L’alemany em va cridar molt l’atenció, però no ho vaig començar a primer, per la qual cosa si em volia apuntar, havia d’estudiar-me a l’estiu tot el que havien cursat els meus companys. I així ho vaig fer, em vaig apuntar a classes particulars. Recordo que anava tres cops a la setmana a casa d’una nativa alemanya que havia vingut a Menorca quan era petita. Es diu Sabrina i és de les millors professores que he conegut mai, va fer que m’enamorés de la llengua i no només vaig anar aquell estiu, sinó que vaig anar a aprendre alemany fins que vaig acabar batxillerat, ja que el nivell de l’escola i l’institut no era gaire alt, i jo no volia aturar d’aprendre.

Les classes es basaven en el temari d’un llibre, que venia amb un CD on hi havia diferents àudios. Al final de cada dues pàgines aproximadament, hi havia activitats d’escoltar relacionats amb les activitats del llibre. Les activitats del llibre normalment consistien a escoltar un monòleg o un diàleg i després contestar les preguntes. Generalment, les preguntes eren obertes, però en altres ocasions, el que havia de fer eren resums del que havia escoltat, omplir buits en blanc o petites reflexions. El llibre no incloïa activitats d’eleccions múltiples ni tampoc preguntes tancades, la qual cosa m’agrada, perquè considero que et motiva a esforçar-te més en les activitats.

A les classes mai hem emprat àudios visuals, és a dir, vídeos de YouTube ni tampoc hem mirat programes de televisió, ja que el CD feia totes les funcions dels listenings. Ara bé, la meva professora sempre em recomanava fer-ho, i va ser en aquell moment quan vaig començar a veure les pel·lícules i les sèries en alemany, sempre amb subtítols és clar.

D’altra banda, sí que fèiem activitats amb cançons. Les activitats consistien a escoltar-les mentre omplia buits en blanc i quan ja tenia més nivell, el que em demanava l’activitat era traduir la cançó. La poesia i les obres de teatre mai les he treballat a les classes particulars, el primer cop que he treballat amb aquests tipus de text va ser a la universitat.

Passant a les activitats orals, el llibre que emprava no incloïa gaires activitats per treballar aquesta qualitat i les que sí que incloïa eren per grups o parelles. Com a solució, el que fèiem era començar les classes amb una mena “d’escalfament” que era explicar com estava, com havia anat el meu dia o la setmana o parlar d’alguns d’aquests temes quotidians. Com no era suficient, el que intentava fer la Sabrina, era preparar preguntes d’àrees concretes perquè jo contestés de manera oral. A més, molts cops el que fèiem era realitzar els exercicis escrits de manera oral. Això em resultava bastant difícil, però al mateix temps eren amb els que més aprenia. L’objectiu de totes aquestes activitats era que comencés a parlar en alemany, que a poc a poc aprengués a expressar-me en la llengua per a un dia arribar a tenir fluïdesa i comoditat per expressar-me en la llengua.

En relació amb les activitats orals, la pronunciació és una qualitat que jo considero molt important. El que més il·lusió em fa quan estudio una llengua és la pronunciació, considero que és la cosa que més em motiva i interessa. Per aquesta raó, la Sabrina em corregia cada cop que pronunciava malament alguna paraula, fent activitats orals, llegint o demanant dubtes, sempre que m’equivocava em corregia. Per tant, podria dir que és un àmbit a què he donat bastant atenció.

Si hagués de donar una valoració de les meves competències orals, diria que tot i haver treballat bastant l’àmbit, no es van assolir els meus objectius que eren tenir la capacitat de parlar amb fluïdesa la llengua. Sóc conscient que és un objectiu gairebé impossible d’assolir amb només classes particulars un parell de cops a la setmana. Per aquesta raó, quan vaig acabar l’ESO, vaig decidir marxar a alemanya. És veritat que gràcies a l’estada que vaig fer allà vaig aprendre i millorar molt, però considero que l’alemany és una llengua molt complicada i l’única manera d’arribar a parlar-ho amb fluïdesa és vivint bastants anys a algun lloc de parla alemanya, cosa que penso fer prest.

Aquests són alguns dels CD amb els que he treballat a les classes particulars d'alemany.