Mètodes d'ensenyament de llengües

Hi ha molts mètodes d’ensenyament de llengües. Els més emprats en el meu cas han sigut la gramàtica-traducció, l’oral i situacional, l’aprenentatge cooperatiu i la immersió lingüística. A continuació, explicaré de manera resumida la meva experiència amb cada un d’aquests mètodes.

A les classes d’anglès, alemany i italià hem fet un ús constant del mètode gramàtica-traducció. Considero que al principi és una tècnica molt adequada per entrar en contacte amb la llengua; que t’expliquin regles i normes d’una llengua estrangera en la teva llengua és exactament el que necessita l’alumne quan comença. A més, l’èmfasi que se li dóna a la gramàtica fa que l’alumne consolidi una base en la llengua estrangera. Ara bé, un cop l’alumne té un nivell més elevat, aquest mètode no té molt de sentit, ja que el que necessita l’alumne és construir sobre la base altres qualitats. Per tant, es pot dir que és bastant útil fins a un cert punt. L’experiència que he tingut amb aquest mètode ha sigut bo, però un poc llarg. Crec que el professorat del meu institut va fer un ús un poc abusiu d’aquesta tècnica, ja que per exemple quan jo entrava a les classes de primer o segon d’ESO la professora ens parlava en menorquí i el que necessitàvem en aquell moment la majoria d’alumnes era entrar en un context completament anglès.

El mètode oral i situacional, pot complementar la gramàtica-traducció. Dins l’aula la meva experiència amb aquest mètode ha sigut bastant bona, però massa curta. Desgraciadament, a les classes no fèiem gaire pràctica oral. També s’ha de dir que quan comences una llengua nova és un poc difícil, ja que gairebé tens lèxic i no et saps moltes construccions gramaticals. Per tant, va ser a l’institut quan vam començar a fer activitats orals, per exemple en anglès. Un cop tens una base sòlida de la llengua, és molt recomanable, ja que és la manera de naturalitzar una llengua dins del nostre cap. Practicar i intentar parlar la llengua estrangera és de les fases més importants de l’aprenentatge.

Pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu, considero que és un mètode que et pot aportar moltíssims beneficis, en començar una llengua o en un nivell alt. Recordo que a les classes d’italià sempre fèiem activitats en grup per així ajudar-nos entre tots, ja que cada un aportava una qualitat diferent dels altres membres del grup. D’altra banda, a les classes d’anglès el que fèiem eren debats. Es dividia els alumnes en dos grups i cada grup havia de crear els arguments a favor o en contra. Mentre que a les classes d’alemany, el que fèiem eren exposicions per grups sobre temes d’interès o parts del temari.

La immersió lingüística és el darrer mètode que tractaré. Considero que és essencial si realment vols aprendre una llengua. El primer cop que vaig fer una immersió lingüística va ser quan tenia setze anys, vaig marxar a Alemanya. Feia dos anys que havia començat l’alemany i estava completament enamorada de la llengua, però com suposo que molta gent sap l’alemany és una llengua molt difícil de parlar i la millor manera per aconseguir-ho és anant a viure a algun país de parla alemanya. Vaig haver de convèncer als meus pares, però finalment em vaig deixar marxar un estiu. Recordo que el primer dia que vaig arribar no entenia absolutament res. A poc a poc es va fer més fàcil i quan vaig començar a entendre-ho i vaig començar parlar, s’havia acabat l’estiu i havia de tornar a casa. Aquell estiu va ser un dels millors de la meva vida i no només vaig començar a parlar aquesta meravellosa llengua, sinó que a més vaig aprendre molt de la seva cultura. Moltes vegades ens oblidem, però la llengua i la cultura van agafades de la mà i per entendre una has d’entendre l’altre. Per aquesta raó, considero que és un mètode molt necessari i que aporta moltes qualitats en molt poc temps.

He tingut la sort d’haver-ne fet una segona immersió lingüística. Va ser l’any passat, i vaig estar a Anglaterra durant cinc mesos. Gràcies a aquesta experiència tinc una fluïdesa i una naturalitat en la llengua que mai m’ho hagués imaginat. El que tot estudiant d’una llengua estrangera necessita és exactament això: viure en un context completament anglès, francès o de l’idioma que estigui aprenent per crear una nova vida, una nova rutina a un lloc on no puguis viure amb la teva llengua o els teus costums.

Com hem dit al principi, hi ha molts mètodes per aprendre idiomes i hem vist que cada un d’ells ens aporta alguna cosa diferent. Aprendre llengües és un procés lent, que requereix moltes ganes i dedicació. Personalment, penso que la manera més senzilla i ràpida és mitjançant la immersió i és per això que animo a qualsevol persona que vulgui aprendre una llengua estrangera a què s'atreveixi a anar-se'n fora i viure aquesta meravellosa experiència.