Planificació i organització de classes
- Mavina Lalwani
- 13 may 2019
- 3 Min. de lectura
En aquesta cinquena entrada tractarem el tema de la planificació i l’organització de classes. Si heu llegit les meves anteriors entrades, sabreu que la metodologia de les classes a les quals he assistit han sigut bastant tradicionals. Per aquesta raó, em sembla interessant parlar de dues metodologies com a alternatives de l’aprenentatge tradicional, però abans parlaré breument sobre els programes que s’aplicaven a les meves classes de L1 i LA.
A la majoria de les meves classes de L1 s’aplicaven programes analítics, és a dir, l’ensenyament es bassa en el significat. La principal tasca dels aprenents consisteix a analitzar mostres, identificant les unitats que les formen, percebent les regularitats i formular les regles lingüístiques. Les classes de castellà sempre eren bastant iguals. Recordo que a l’ESO les classes consistien a treballar la literatura i analitzar oracions. Quan vaig arribar a batxillerat, en comptes d’analitzar oracions el que fèiem eren comentaris de textos. Quant a les classes de català, a l’ESO també treballàvem la literatura, però en aquest cas la catalana, i també fèiem bastants exercicis de gramàtica. A batxillerat, ens vam centrar principalment en la literatura.
Pel que fa a les classes de LA, s’aplicaven programes sintètics, per tant és un ensenyament basat en la forma. La llengua es fragmenta en diferents unitats lingüístiques per ser presentades separadament i de forma gradual. L’aprenent ha de sintetitzar les unitats lingüístiques apreses per poder usar-les en situacions comunicatives reals. Recordo que tant a l’ESO com a batxillerat les classes seguien la mateixa mecànica: ens explicaven gramàtica i després practicàvem amb els exercicis del llibre. Alguns dies fèiem speakings o listenings i els writtings normalment eren treballs per entregar.
Ara passarem a les metodologies alternatives a l’aprenentatge tradicional. D’una banda, la taxonomia de Bloom és una metodologia que va sorgir a finals dels anys 50, als Estats Units. Aquest corrent, estava encapçalada per una escola de Chicago que tenia grans preocupacions sobre l’aprenentatge i l’avaluació dels alumnes. Benjamin Bloom, psicòleg educatiu, va desenvolupar una jerarquia d’objectius educatius que volen aconseguir amb l’alumnat. Aquests objectius estan dividits en tres àmbits: l’àmbit cognitiu, l’àmbit afectiu i l’àmbit psicomotor. Del primer àmbit (cognitiu) va sorgir la taxonomia de Bloom i es va jerarquitzar de la següent manera:
Aquesta metodologia ha passat uns canvis i finalment la taxonomia ha quedat d’aquesta manera:
Com es pot observar, hi ha sis categories: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear. Cada categoria està associada a un grup de formes verbals operatives i aquests verbs s’utilitzen per estructurar l’aprenentatge. A més, cada categoria depèn del domini de la categoria prèvia, per tant no pots assolir una categoria si no has assolit prèviament la d’abans.
D’aquesta manera, l’aprenentatge planificat a partir d’objectius em sembla una alternativa a l’aprenentatge tradicional bastant interessant. No he tingut la sort de viure en primera persona aquest tipus de metodologia, però penso que pot aportar molts beneficis, com la motivació als estudiants o el processament dels coneixements. S’ha de dir a més, que després de tants anys d’aprenentatge tradicional, estic disposada a provar qualsevol metodologia que se surti dels guions de sempre.
D’altra banda, tractarem l’aprenentatge basat en projectes (ABP o PBL), que és una metodologia en la qual els estudiants treballen de manera cooperativa, intuïtiva i autònoma. També és una alternativa a la progressió de la classe. Amb l’ABP es creen projectes a través dels quals els estudiants aprenen continguts, per tant adquireixen coneixements i habilitats tot treballant durant un període més o menys llarg de temps. Investiguen, responen a qüestions complexes i reals i, llavors, arriben a les solucions per ells mateixos (Blumenfeld et al., 1991).
Aquesta tècnica d’aprenentatge té les arrels al constructivisme. Aquesta teoria psicològica sosté que les persones construïm l’aprenentatge a partir dels coneixements i les experiències que ja disposem i, en diverses ocasions, a través de la participació activa i de la interacció amb els altres. La finalitat d’aquesta metodologia és donar-li la mateixa importància a l’aprenentatge de coneixements com a l’adquisició d’habilitats i actituds. Vol crear un concepte integrador de les diverses àrees del coneixement, vol promoure la capacitat d’investigació i autonomia, vol desenvolupar la motivació cap a la recerca, entre moltes altres coses.
Aquest tema em crida molt l’atenció, ja que personalment penso que és una metodologia molt motivadora i que a més és molt diferent de l’aprenentatge tradicional. A continuació, us deixo un enllaç on hi ha molta més informació sobre aquesta metodologia:
Comments